| |
|
És un grup molt reduït d'ovelles de la nostra Comunitat, que es coneix també amb la denominació de "coete", en clara referència al gruix de la coa, i que te la consideració de raça amb un morfotipus ben definit a l'Illa de Mallorca. |
| |
|
Origen |
| |
|
Des del punt de vista genètic la raça roja mallorquina deriva del encreuament de dos troncs de bestiar oví, un procedent del Sud del continent Europeu, i l'altre procedent dels països del Nord d'Àfrica, que ha aportat les característiques diferencials d'aquesta raça, com són la coloració vermella, la llana entrefina i la coa ampla.
Malgrat aquest tipus d'ovella no tengui un prototipus oficialment definit, els ramaders accepten com a model el següent: |
| |
|
Característiques |
| |
|
És un animal molt resistent, de temperament tranquil, de color roig i llana groguenca de tipus entrefí. És un animal més gran que la raça mallorquina de capa blanca i les ovelles fan, en la seva edat adulta, un pes viu de 45 a 60 quilos. |
| |
|
Característiques més destacades |
| |
|
El cap és allargat i gros, amb la línia fronto-nasal de perfil recte a subconvex. Les femelles són sempre sulles i els mascles, les poques vegades que tenen banyes, són de tipus molt rudimentari. Les orelles són grosses i lleugerament caigudes. El coll és llarg i fort, i el cos és ample i profund, amb la gropa lleugerament inclinada, aspecte aquest que canvia quan els animals estan ben alimentats, pel dipòsit de greix que s'acumula sota la pell, que pot donar algunes vegades la impressió de que la gropa és més alta que la creu.
Les extremitats són fortes i gruixades.
La coa és relativament curta i te forma de triangle amb el vèrtex cap a baix. És, tal vegada, la característica més destacada d'aquesta raça. Serveix de dipòsit de greix que actua de reserva per ser utilitzat en èpoques d'alimentació deficitària o de baixa qualitat.
La pell és elàstica i fina, i el pèl de cobertura és curt, llis i brillant. El color de la pell és roig, amb diferents tonalitats que van des del ros al roig de color xocolata.
Les cries en néixer presenten un color obscur, que a mesura que creix la llana i augmenten l'edat, disminueix la intensitat de la pigmentació. És també freqüent a les cries en néixer la presència d'una taca blanca a la part distal de la coa.
El velló és blanc-grogós, de tipus entrefí. Cobreix sols el que és el tronc del cos, deixant al descobert el cap i part del coll, les extremitats des dels avantbraços i les cames, les aixelles i bragades i el ventre. |
| |
|
Dades generals |
| |
|
L'estimació del cens dels animals en puresa, obtinguda a través de l'Associació de ramaders de l'ovella de raça roja a finals de l'any 2002, és de uns 600 caps.
Malgrat no és una raça especialitzada en la producció càrnia, la seva treta principal és la venda de cries per a consum, amb un pes viu de 24 - 26 quilos. Tradicionalment, i degut a que aquesta raça és bona productora de llet, els mens no es desmamen fins el moment de la venda.
És un animal fonamentalment de pastura, molt rústic, acomodat als terrenys de climatologia seca, capaç d'aguantar les èpoques de sequera, la qual cosa fa que sigui molt apreciada a les àrees del sud de Mallorca i, especialment, als municipis de Llucmajor, Algaida, Montuïri i Campos. |
| |
|
Associació |
| |
Associació de Ramaders de l'Ovella Roja Mallorquina
C/ de la Verge del Carme, 29
S'Estanyol 07639
Telf: 971123002 Mòbil: 609950504
|
|
|
|
|
