Tenir a un gos a casa és estar sempre ben acompanyats, comptar amb un fidel company d’aventures, amb un ésser que no dubtarà a donar-nos tot l’afecte i la lleialtat que porta dins. Per això és tan habitual que en les famílies amb gos se li agafi tant afecte a l’animal, i se’l consideri com un més dins de casa. Cal tenir-ne cura, per descomptat, donar-li de menjar, treure’l a passejar i portar-lo a l’veterinari cada vegada que ho necessiti, fet que suposa algunes despeses imprevistes. No obstant això, tot això està més que pagat en el dia a dia, quan l’animal ens omple de tot aquest amor que porta dins, proporcionant-nos sempre un afecte irreductible, el que moltes vegades necessitem dels humans i no obtenim.
L’afecte que se’ls té als gossos és tal que quan, pel pas natural de el temps o per qualsevol accident a la fin moren, ho sentim massa. Sense exagerar, és com passar per la mort d’un familiar proper, de vegades fins i tot alguna cosa més profunda, perquè en ocasions és haver de acomiadar-nos del nostre més fidel amic. Hi haurà persona que no entenguin això, comparant a l’ gos amb un ésser humà, però el que ha gaudit de la companyia d’aquests animals sap perfectament el mal que es passa quan es posen malalts, quan tenen qualsevol problema de salut. Un dels més habituals és la ceguesa, que sol afectar els gossos més grans, però també pot ser un problema per als gossos més joves, per qualsevol tipus de malaltia que els produeixi aquesta falta de visió.
