| |
|
És una raça molt apreciada, tant a la pagesia com a la ciutat, ja que per la seva grandària, és molt petit, el seu caràcter, és molt sociable i amorós, i la seva habilitat com a caçador, s’ha guanyat un lloc important al cor dels amants dels cans. |
| |
|
Origen |
| |
|
Hi ha molt poca documentació escrita sobre els orígens d’aquesta raça i la seva antiguitat està acreditada, com a màxim des de fa 150 anys. Hi ha algunes teories que arrelen aquests animals amb el tronc egipci, de major grandària i, que a través d’encreuaments hauria finalitzat com un ca totalment funcional i dedicat a la caça de rates, que és d’on li ve el nom. D’altres pensen que el seu origen és mes recent i atribuïble a la presència de valencians, a principis del segle XX, que vengueren a conrear arròs a l’Albufera, i que varen introduir i creuar el seu ca rater amb animals de races pròpies de Mallorca. El fet real és que de mica en mica, el ca rater n’és present, no sols a Mallorca, sinó que s’ha anat escampant per moltes altres regions espanyoles. |
| |
|
Característiques |
| |
|
És un ca petit, molt per davall de la grandària mitjana de l'espècia canina. El seu pes és reduït, de 3,5 a 5 quilos en els mascles i de 3 a 4 quilos a les femelles. És un animal molt viu, amorós i nerviós al mateix temps. Gran guardià de la casa, bon caçador de rates i conills, és igualment un animal d’excel·lent companyia. |
| |
|
Característiques més destacades |
| |
|
El cap està en proporció harmònica amb el cos i presenta una depressió fronto-nasal molt marcada. La cara és estreta i punxeguda, i el nas és petit i el seu color habitual és el negre. Els llavis són prims i el llambrot no és gens marcat i el seu color habitual guarda correlació amb el del nas. Els ulls són rodons i grossos i tenen el color de l’ambre fosc. Les orelles són ben dretes, triangulars, de grandària mitjana i mòbils.
El coll és robust i cilíndric, i té la mateixa longitud que el cap. El cos és d’aspecte quadrangular en els mascles i més allargat a les femelles. El pit és ample, el costellam arquejat, el ventre recollit i la gropa arrodonida i ben musculada. La coa és habitualment tallada ran del cos o conserva una vèrtebra.
Les extremitats són ben musculades, especialment les posteriors, dotades d’ossos forts i bones articulacions, el que afavoreix la seva capacitat per botar. Els peus són fins i del tipus denominat de "llebre".
La pell és molt fina i aferrada al cos, no presentant papada ni d’altres plecs. El pèl és curt i fi i el color principal del pelatge és el negre i foc, amb diversos graus de l’extensió del negre sobre el foc i de la tonalitat del foc, ja que aquest és encès en alguns casos o més mat i color canyella en altres. És freqüent també la presència de clapes blanques, d’extensió variable, ja que oscil·la des d'una petita clapa al pit, fins a quasi els animals completament blancs amb taques negres, negre i foc en el cap o simplement taques color foc.
Pel que fa al tipus de marxa d’aquests animals, tant al trot com al galop és molt ràpid, ja que mou les extremitats a gran velocitat.
|
| |
|
Dades generals |
| |
|
L’any 1990 es constituí el Club Espanyol del Ca rater mallorquí, que agrupa a criadors d’aquesta raça. Des de la fundació es varen iniciar els registres dels cans de la raça, que acompanyat de mostres d’avaluació morfològica, permeten dur a terme la seva selecció i millora. El nombre d’animals inscrits, ha sobrepassat en aquests anys, els 1700 exemplars i la demanda actual d’aquest tipus de ca és extraordinària.
L'estàndard de la raça va ser publicat al Butlletí Oficial de les Illes Balears de dia 28 de desembre de 2002 i la gestió del Llibre genealògic encomanada al Club abans esmentat. |
| |
|
Associació |
| |
Associació de Criadors de Ca Rater
C/ Corona, 18
Montuïri 07230
Telf: 971646102
|
|
|
|
|
