| |
|
És una de les races de les nostres Illes més estimada pels caçadors i que després d’haver passat per una llarga temporada de pèrdua d’identitat genètica pels encreuaments continuats amb races foranes, ha començat la seva recuperació amb uns criteris clars tant pel que fa a la morfologia com a la forma de caçar característica del Ca mè.
|
| |
|
Origen |
| |
|
Com passa sovint a les races de cans, existeix sobre el Ca mè mallorquí una abundant bibliografia històrica que menciona, des de el segle XIV fins al dia d’avui, les característiques i bondats d’aquesta raça i la gran difusió i apreci que tenia la mateixa a les Illes.
Sembla, i en aquest punt, coincideixen tots els autors, que el ca mè procedeix d’una agrupació racial procedent del Regne de Navarra que es va escampar per la resta de la Península i les nostres Illes, rebent a cada indret diferents influències per acomodar les seves aptituds a les necessitats de la caça a cada regió. En el nostre cas, sembla que va rebre un poc d’influència del ca eivissenc, per donar-li més agilitat i lleugeresa, el que li donà amb el temps el morfotipus actual.
|
| |
|
Característiques |
| |
|
El cap no és gaire gros amb relació al cos. El morro és un poc més curt que el crani, que presenta al clatell l’anomenada "cresta", d’on parteix un solc cap a la cara, que passa pel mig dels ulls. Els llavis superiors estan en posició caiguda i són gruixats, en tant que els llavis inferiors i llambrot són ajustats i no es veuen, ja que queden per davall dels llavis superiors. El nas és ample i gruixat i el color està en consonància amb el pèl. Les orelles tenen un tamany mig i són d’inserció alta i ampla. Cauen al costat de la cara i tenen l’acabament inferior rodó.
El coll és curt i gruixat i alguns exemplars presenten papada simple o doble, poc desenvolupada. El cos és ben proporcionat, profund, amb el pit ample i costellam arquejat. La gropa és inclinada i seca de carn. La coa és relativament curta, i s’aprima en la llargària. La seva postura natural és caiguda, mai supera el garró, i és molt mòbil i expressiva.
Les extremitats són gruixades i estan ben musculades. Els peus són curts, amples i ovalats, amb ungles fortes i dits separats.
La pell és gruixada i un poc desferrada del cos. No presenta plecs, llevat de la papada. El pèl és curt, llis, gruixat, molt dens i arriba fins al ventre.
El color del pèl és molt variat: negre; blanc i negre clapat i mosquejat; marró, blanc i marró, clapat i mosquejat; blanc i taronja, clapat i mosquejat; blanc i llimona, clapat i mosquejat; i tricolor (efecte "foc" sobre els altres colors).
|
| |
| |
|
Dades generals |
| |
|
El Ca mè té un sistema de caça molt pausat, caça amb el nas a mitja altària, com fa el bestiar de llana quan pastura, i d’aquí li ve el nom de "mè", sempre a prop de l’amo i és molt adient pels terrenys mal plans i espessos.
L’any 1996 es constituí el Club del Ca mè mallorquí, que agrupa a criadors d’aquesta raça i caçadors que l’utilitzen. Des de la seva fundació es varen iniciar els registres dels cans de la raça, que acompanyats de mostres d’avaluació morfològica i funcional, que es fan al manco dos pics a l’any, permeten dur a terme la seva selecció i millora.
L'estàndard de la raça va ser publicat al Butlletí Oficial de les Illes Balears de dia 28 de desembre de 2002 i la gestió del Llibre genealògic encomanada al Club abans esmentat.
|
| |
|
Associació |
| |
Club del Ca Mè Mallorquí
Plaça Pare Bartomeu Salvà, 9
Llucmajor 07620
Telf: 696901474
Correu electrònic: came@camemallorqui.org
web: http://www.camemallorqui.org |
|
|
|
|
