| |
|
El bestiar oví a Eivissa ha estat de sempre integrat dins les produccions bàsiques de l'economia rural i ha tingut el seu suport en un tipus d'ovella diferenciada, principalment per la insularitat, de la resta de races existents a les Illes Balears, i coneguda com a raça eivissenca o pitiüsa. |
| |
|
Origen |
| |
|
Com la resta de races ovines de les Illes, està entroncada en el bestiar oví de la Mediterrània occidental, amb unes característiques molt definides que permeten diferenciar-la amb facilitat de les ovelles de raça mallorquina i menorquina.
Durant el segle passat, la raça eivissenca va estar sotmesa a encreuaments continuats amb diferents races d'origen peninsular i més modernament amb races d'origen estranger, dirigides fonamentalment a la producció càrnia, però, afortunadament, la reacció dels criadors ha conduït a un desig de recuperar aquesta raça, amb la fixació del prototipus morfològic, i que es pot definir de la següent forma: |
| |
|
Característiques |
| |
|
Són animals de grandària corporal mitjana, tipus eumètric i perfil convex, de llana de color blanc, que es mostra en forma de blens piramidals. El pes viu oscil·la de 40 a 50 kg. a les femelles. Presenten en un alt percentatge pigues o clapes petites de color negre i rogenc. |
| |
|
Característiques més destacades |
| |
|
El cap és gros amb la línia fronto-nasal de perfil convex. Tant els mascles com les femelles són sulls i les orelles són relativament grosses, caigudes però sense tocar la cara.
El coll és llarg i el cos és de proporcions allargades amb la línia dorso-lumbar que davalla lleugerament cap a la gropa, que és curta i una mica elevada. La coa és llarga, i normalment no s’escurça ni es despunta.
Les extremitats són altes, robustes, nues i ben aplomades.
La pell és gruixada, forta i pot presentar tres coloracions: blanca, negra i clapada de negre o marró a les zones distals. Hi ha un predomini de les pigmentacions de color rogenc sobre les negres i una majoria total d'animals amb pigmentacions sobre la capa totalment blanca. El pèl que la cobreix és bast i sense llustre.
El velló s'estén per tot el cos, fins al cap i la part alta de les extremitats, deixant la part baixa i el ventre desproveït. La llana és de fibra gruixada i llarga, agrupada en flocs punxeguts, de superfície flexuosa i irregular. Per davall d’aquesta llana gruixada hi ha un estrat de llana més fina i curta. |
| |
|
Dades generals |
| |
|
És un animal de tipus equilibrat, molt rústic i tranquil, el que fa que sigui apreciat al mon rural. La seva aptitud és lletera, i els formatges derivats d’aquesta llet han estat sempre molt apreciats, malgrat a l’actualitat, les ovelles es conserven principalment per la producció d'anyells, per mantenir netes d’herba les terres i l'aprofitament dels rostolls.
Disposa de Llibre genealògic, publicat al Butlletí Oficial de les Illes Balears en data 7 de març de 2002, el que és una manifestació de la voluntat que té l'Administració autonòmica de mantenir aquesta raça.
A l’actualitat, l’ovella de raça eivissenca és un animal testimonial, atès el seu escàs nombre d’exemplars en puresa, ja que d'acord amb l'Associació de productors d'oví eivissenc, el cens de reproductors que reuneixen el morfotipus desitjat no passa dels 300 caps, la qual cosa motiva la presa de mesures urgents per conservar-la, ja que està en perill molt greu d’extinció. |
| |
|
Associació |
| |
APOI - Associació de Productors d'Oví d'Eivissa
Avinguda d’Espanya, 49
Eivissa 07800
Telf: 971195568 Fax: 971101345
|
|
|
|
|
